Què ha passat?

La vida comença al neixement, aquell que la mare natura ens dona, i que, tot i la incertessa del moment ella ens dona l'ésser de la nostra vida, el projecte de la teva, i que, sempre serà conjunt. El part és dur, costós, però no hi ha res que tregui la felicitat en una família d'haver portat un petit més al món.

Continua amb l'infantesa, una època que jugues, aprens, gaudeixes, proves i descobreixes noves coses. És el moment en què els teus pares et donen tot perquè allà on acabi el camí, hi hagi un altre que gràcies a ells et faci poder continuar. Durant aquest viatge veus nous paisatges, moments de pluja i vent; altres que t'alegren i altres que t'entristeixen però cap que et porti a l'inici de nou.

La segona part de la vida és complicada. T'hi dediques i t'hi esforces tot allò que creus, que necessites i que els teus pares t'ensenyen. La carretera és grisa però clara i no fosca, nua però no vestida i fina però no rugosa. Hi ha algú que va de copilot, que et guia, que et segueix, que t'indica i que tot i que a vegades també s'equivoca, significa que ell o ella està en un llarg viatge. Això s'acaba, però també inicia, fa divuit anys que rondes i, no et planteges canviar alguna cosa? Ben bé sembla estrany, un viatge llarg però que alhora és curt. Ara has d'empènyer cotxe amunt, la feina, l'habitatge i la família.

Ara te n'adones, però ja ets en el tercer tram, no saps quin destí tens i on vols arribar, sol vols seguir, i mai parar. La vida és una, i és un gran regal.

Ja ets adult, tens un nou vehicle, un autobús, hi cap molta gent, et pots deixar guiar per qui tu vulguis, però la vida d'ells depèn de tu, el conductor. La gent puja i baixa, però d'altra que cada dia hi és. És el tram més llarg, veus animals volar, nedar i córrer per la finestra però, per què cap t'ha saludat?

Ara ja és diferent, has arribat als cinquanta i li has vist l'ós al pernil, és hora de donar-li el tomb. Mira el que fas, mira el que has fet i pensa el que faràs. Saps, tens un compromís, en aquest camí no pots xocar ni per accident ni per decisió teva, has de seguir endavant.

Ja has arribat a la vellesa, l'etapa del vals, un ball suau i lent. Ja veus el final del camí però segueixes conduint sense por, pensant que potser és l'últim cop que condueixes, però decideixes no parar. Mires per la finestra, al cel i pel retrovisor; veus el pas del temps, corbes i túnels foscos. N'entres en un altre, en què els nets i la família et miren, segueixen les teves petjades. Et miren amb un somriure que brilla però que et diu adéu. Pot ser un adéu fins ara o un, adéu per sempre. Tu també els somrius, i dius, passa per on vulguis que la carretera s'adapta, que la carretera et mira i no et deixarà anar mai.